El Fons Personal Manuel Serra i Moret, custodiat al Centre d'Estudis Històrics Internacionals del Pavelló de la República, està integrat per trenta caixes estructurades en sis blocs: correspondència, papers personals, escrits, retalls de premsa, càrrecs polítics i un fons bibliogràfic de 158 obres. Es considera el 1939 l'inici del Fons, malgrat que existeixen documents anteriors, principalment personals i d'identificació. La correspondència conforma el gruix documental i està dividida, segons l'origen i destí de les 3.062 cartes que la integren, en institucional, organitzacions polítiques, entitats, editorials i revistes i personal. Força interessant per a l'investigador són els arxius corresponents als càrrecs polítics de Serra i Moret: conseller de la Gene¬ralitat (1946-1947), ministre de la República a l'exili (1949-1950), i dues controvertides polèmiques: la presidència del Parlament de Catalunya (1950) a la mort d'Antoni Rovira i Virgili, i la reivindicació de la presidència¬ de la Generalitat de Catalunya (1954), després de la renúncia de Josep Irla, un episodi conegut com el «Cas Serra i Moret» que causà un autèntic terratrèmol en la política catalana de l'exili i que culminà a Mèxic en l'elecció de Josep Tarradellas com a president. Ell llibre ofereix una visió de conjunt mitjançant la transcripció de diversos articles publicats en premsa, textos inèdits i cinquanta cartes. Aquestes han estat triades segons la rellevància política o social dels corresponsals i llur coneixement¬ del públic en general, o segons l'interès de la temàtica i la divulgació d'episodis poc coneguts, com per exemple informacions procedents de gent de l'interior en contacte amb Serra i Moret, la fuga de Nicolás Sánchez Albornoz de Cuelgamuros (1948) o les accions empreses en conèixer-se la detenció a Barcelona de Joan Comorera (1954).