Aquest assaig es desplega a partir de la pregunta «com viure junts »que Roland Barthes es va plantejar al seminari que va impartir alCollége de France el 1977. Ja aleshores l'expansió del capitalismemostrava els seus efectes devastadors en la vida col·lectiva i Barthes va trobar en el concepte d'«idiorítmia» una manera de reivindicar una convivéncia que no fos alienant.Des de l'experiéncia de la performance i la dansa, André Lepeckireprén aquest concepte d'«idiorítmia» per descriure el moment de latrobada amb l'altre, un esdeveniment en qué coincideixen la poética,la política, l'art i l'ética per fer possible una vida que valgui lapena de ser viscuda.Com a resposta a la normativització i al gregarisme, Idiorítmia, o enl'esdeveniment d'una trobada reivindica la singularitat enfront de laindividualitat neoliberal i ens convida a imaginar altres horitzonsper a l'existéncia col·lectiva.