L'Emília cus el vestit que ha d'estrenar a la festa major. I somia. El Lluís també somia, però amb els peus clavats a terra, la terra «aspra i seca» que entoma els silencis entre els membres d'una mateixa família. La vida al mas, aparentment senzilla, amaga tot un entramat de passions, enveges i gelosies que, lentament però inexorable, abocaran l'Emília a la tragèdia, al mas i més enllà del mas. Pares, mares, fills i néts. Fins que la tieta Rosa passa recompte dels morts com si passés els dits pels granets d'un rosari. ¿Quina serà l'herència de l'Emília?