Diego (o D?dac) Ruiz ?s un dels personatges m?s interessants de la cultura catalana de la primera meitat del segle xx. Megal?man, pluriling?e, amic de la controv?rsia, ?ptim narrador i fil?sof de l'entusiasme, va exercir de metge psiquiatre i director del Manicomi de Salt entre 1908 i 1912. Josep Pla descriu el pas de Ruiz pel sanatori saltenc amb aquestes paraules: '?s una de les coses m?s grosses que han passat en aquest segle en aquest pa?s'. Durant la seva estada en terres gironines, Ruiz va travar una forta amistat amb Prudenci Bertrana, amb qui arribarien a escriure, a quatre mans, l'escandal?s opuscle La locura de ?lvarez de Castro. Anys m?s tard, aquesta publicaci? valdria un consell de guerra a Bertrana. Ruiz havia emigrat i deixaria que el seu amic entom?s en solitari les conseq??ncies de la publicaci?. Prudenci Bertrana cov? durant anys la intenci? de venjar-se liter?riament de Ruiz i, finalment, l'any 1925, veia la llum la primera edici? de Jo! Mem?ries d'un metge fil?sof, un retrat de Diego Ruiz per personatge interposat. La societat de l'?poca va recon?ixer perfectament qui s'amagava rere la figura de Daniel P?rez i l'esc?ndol va ser monumental. Les cr?tiques van ser nombroses i Bertrana hi va respondre amb un extens article a la Revista de Catalunya, que el lector trobar? reprodu?t al final d'aquest volum. La present edici?, a cura de Guillem Molla, parteix del text definitiu establert per Bertrana l'any 1934.