Behrouz Boochani va escriure a trav?s de WhatsApp sobre les condicions en qu? vivia a la pres? de Manus com a (no) refugiat, i tamb? sobre com havia arribat fins all?. Despr?s de donar forma a l'obra i traduir-la a l'angl?s, Boochani i el seu traductor, Omid Tofighian, van guanyar els dos premis literaris m?s importants d'Austr?lia, el Victorian Prize for Literature i el Victorian Premier's Prize for Nonfiction, a m?s del National Biography Award.
Boochani acumula premis com a periodista (com el guard? Anna Politkovskaya al periodisme) i ?s un reconegut defensor dels drets humans (amb premis com el Ronald Wilson o el Voltaire) i tamb? se li ha reconegut "la seva contribuci? desinteressada i substancial al benestar dels refugiats".
Boochani ?s poeta, periodista i escriptor i tamb? ha creat i produ?t diversos documentals. Va haver de fugir de l'Iran per la persecuci? del r?gim, a causa de la seva feina com a periodista i de la seva activitat cultural. El dia que van empresonar onze dels seus companys al febrer de 2013, ell no era a l'oficina, va aconseguir fugir i va comen?ar un viatge cap a la llibertat que encara no ha acabat.
Amb aquest llibre denuncia i visibilitza una de les vergonyes m?s grans del primer m?n: no acollir als refugiats necessitats d'asil i empresonar-los.