La dist?ncia que separa un personatge hist?ric del seu mite ?s prima com un al?. En el prec?s moment en qu? la persona expira, neix el mite com una font, prima i fuga? o cabalosa i inexhaurible. Aquest ?s, sens dubte, el cas de Guillem de Bergued?, el protagonista d'aquesta obra: el trobador m?s original, el cavaller m?s foll, tamb? l'amant m?s sensible... En aquesta novel?la de lluites de llit i de llan?a, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s'incorpora amb tota la carn i tota l'?nima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si m?s no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d'aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites. El resultat ?s un galop vital poder?s, que trempa el curs del discurs com el tall d'una espasa, com la corda fluixa d'acer esmolat per la qual avan?a el personatge... fins que el meandre de la vellesa l'enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l'imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.