La polpa era el material amb què es feia el paper que s'utilitzava per imprimir la literatura popular. En aquest volum, Jordi Masó explorales possibilitats argumentals i formals d'aquelles novel·letes dequiosc, per anar un pas més enllà . Amb un estil elèctric tan efectiucom la ràfega d'una metralladora, i amb un humor negre senseconcessions, l'autor juga amb els llocs comuns de les històries dedetectius, els relats de fantasmes i els melodrames de fulletó, persubvertir-ne la lògica. Un recull que funciona com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la naturalesa de laficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges.