La Gabriel?ada ?s, de tota evidencia, una entremaliadura de poeta jove enjogassat. Per? Puixkin no escrivia des de la innoc?ncia liter?ria, ans sabia molt b? el que es feia. D’una banda, estava assajant una forma liter?ria —poema narratiu amb digressions l?riques—, forma en qu? escriuria diversos poemes narratius rom?ntics; d’una altra, s’inscrivia en una tradici? cl?ssica de poesia er?tico-sacr?lega. Els poetes sat?rics dels segles xvii i xviii, al seu torn, tampoc no partien del no res: la broma grollera a prop?sit de temes religiosos t? arrels populars i s’enfonsa en el passat lluny? dels rituals agr?coles de l’antiguitat grega i eg?pcia. Riure’s de temes sagrats no implicava ateisme o descreen?a. Els rapsodes cecs russos, per exemple, que cantaven cants de contingut religi?s, en cantaven tamb? de sacr?legs i no per aix? eren ateus ni ells ni el p?blic al qual es dirigien. I a Europa existia l’anomenat risus paschalis, un ritual que consistia en que el sacerdot feia riure amb obscenitats el p?blic de l’esgl?sia el diumenge de Resurrecci?. Tot aix?, doncs, tenia un sentit: el riure purifica, mata la mort, ressuscita. La Gabriel?ada ?s un bell?ssim poema, de gran qualitat liter?ria, amb digressions l?riques meravelloses, amb humor, amb un ?s exquisit del llenguatge, simplificat al m?xim i alhora dens de suggeriments. Aix? no treu que el seu contingut agosarat hagi provocat sempre reaccions molt vives.