Vaig viure perquè tu volies que visquera», escriu MarcelineLoridan-Ivens en la carta que adreça al seu pare. Aquesta dona nascuda el 1928, va sobreviure al camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau. Elseu pare, no. Deportada amb 14 anys, Marceline explica que vol fugirde la hist.ria del món, del segle, i retornar a l'adolescència que nose li va permetre viure.

Aquesta no és una obra literària més sobre l'Holocaust, ja que nopretén despertar compassió, sinó despertar consciències, i ho fa através d'una veu singular que mereix ser escoltada. No només perquè,amb 87 anys, Marceline Loridan-Ivens és un dels escassos testimonisencara vius, la mem.ria i la paraula dels quals han de ser recordadesi transmeses. També perquè és tracta d'una narració justa, sincera icommovedora, tan carregada de sensacions com de crítica. I és que elsdels supervivents tampoc va ser un camí fàcil.